Estructura de la formació La formació virtual en l’àmbit del dret andorrà s’estructura en set cursos d’actualització de durada semestral: Constitució i altres fonts del dret d’Andorra (6 crèdits) Dret administratiu d’Andorra (4 crèdits) Dret civil d’Andorra I (6 crèdits) Dret civil d’Andorra II (4 crèdits) Dret processal civil i dret internacional privat (6 crèdits) Dret Llegeix-ne més…
El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Antoni Giró, ha visitat aquest 21 de maig la Universitat d’Andorra (UdA) amb el secretari d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca. Giró s’hi ha reunit amb el rector i diversos representants de l’UdA, com també amb el director de l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA), que té seu al mateix campus.
La col·laboració entre l’UdA i l’UPC es va formalitzar el desembre del 1998 mitjançant un conveni marc, tot i que les relacions ja eren estretes anteriorment. Destaquen els vincles en l’àmbit tecnològic, a més de la mobilitat de professors i estudiants. Des d’ambdues institucions s’ha fet balanç d’aquestes relacions i s’han abordat diversos projectes.
La conferència “El canvi climàtic i els seus reptes”, a càrrec d’Èric Jover, director de l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA), ha posat el punt final al curs Aula Magna 2009-2010, que han organitzat conjuntament, per cinquè any consecutiu, la Universitat d’Andorra (UdA) i el Comú d’Andorra la Vella. La ponència s’adreçava als estudiants del curs però també estava oberta al públic en general.
La finalitat d’aquest projecte, que s’emmarca dins de la Càtedra UNESCO de l’UdA, es apropar la Universitat a la societat andorrana, especialment als sèniors, de tal manera que tothom qui ho desitgi pugui tenir accés a la ciència. El curs es caracteritza pel fet que els estudiants joves de l’UdA comparteixen classe amb els més grans.
Ja ha sortit publicada la nova edició, actualitzada, de la guia Benvinguts · Welcome, que es pot consultar en paper o en format digital, per exemple a la portada del nostre web. Aquest document, en català i anglès, pretén ser una presentació de la nostra universitat i dels estudis que s’hi imparteixen, un suport especialment útil per a les relacions internacionals o les activitats destinades a fer conèixer l’UdA a futurs estudiants. La primera edició de la guia datava de l’any 2007. El contingut també es traduirà a d’altres llengües. En francès ja està disponible.
D’altra banda, una campanya publicitària a la premsa escrita, amb l’eslògan ‘Compromesos amb la qualitat’, ha fet conèixer els resultats positius de l’avaluació elaborada pel Consell de la qualitat de la Universitat d’Andorra.
La Universitat d’Andorra (UdA) ha rebut aquest dimarts, 23 de març, la visita de Bernard Cerquiglini, rector de l’Agència Universitària de la Francofonia (AUF). Cerquiglini ha estat informat sobre l’estat actual de les relacions entre l’UdA i l’àmbit francòfon. A més, s’han abordat les noves línies de treball que l’UdA està desenvolupant en relació amb la vocació de l’AUF, que és la construcció i el desenvolupament d’un espai de cooperació científica en llengua francesa. Cerquiglini s’ha interessat especialment per l’avantatge de l’ensenyament personalitzat i per tot allò relacionat amb la formació virtual, que permet un abast mundial. En aquest sentit, ha ofert el seu suport per potenciar la projecció internacional d’algun dels projectes de l’UdA, una universitat que ha qualificat de “jove, brillant i dinàmica”.
La nova sala d’actes de la Universitat d’Andorra acollirà el proper dijous 11 de març, a les 18 hores, una conferència titulada “La seguretat en els mitjans de comunicació”, a càrrec de Carles Mateu, director de publicacions i comunicació del capítol de Barcelona de l’ISACA (Associació pel Control i l’Auditoria dels Sistemes d’Informació) i exdirector de sistemes informàtics del Grupo Zeta. La ponència pretén aportar una visió general de com s’afronta en un mitjà de comunicació tot allò relacionat amb la seguretat, ja sigui des del punt de vista tecnològic, organitzatiu o normatiu. S’hi abordaran, per exemple, les característiques pròpies dels mitjans de comunicació de masses, la influència de la cultura de la immediatesa, o el conflicte entre dret a la informació i dret a la intimitat.