Andorra manté històricament una de les esperances de vida més elevades del món situant-se en el top europeu conjuntament amb Liechtenstein i Suïssa. Malgrat aquest lideratge, existeix un buit en el coneixement científic sobre quina és la configuració sociodemogràfica específica que sosté aquesta longevitat excepcional en comparació amb els països del seu entorn.

LifeANDExpectancy és un estudi descriptiu i comparatiu que analitza la mitjana i la tendència (2020-2024) de 30 variables clau en els àmbits de la demografia, la desigualtat socioeconòmica, la sostenibilitat ambiental i la digitalització. La mostra inclou els països de la Unió Europea (UE27), l’EFTA (Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein) i el Principat d’Andorra, en un context post-pandèmic.

Mitjançant tècniques d’anàlisi multivariant, aquest projecte té com a objectiu caracteritzar el perfil sociodemogràfic andorrà i identificar si el país constitueix una “singularitat estadística” o si comparteix patrons amb altres clústers de benestar europeus. Els resultats permetran validar el potencial d’Andorra com a territori natural d’envelliment saludable i aportaran evidència científica per al disseny de polítiques públiques basades en dades, orientades a la millora contínua de la qualitat de vida de la societat andorrana.

Persona investigadora principal del projecte de recerca:

Adrià Archilla-Ortega – aarchilla@uda.ad

Persones de l’equip de recerca:

Aleix Dorca-Josa – adorca@uda.ad

Magda Marquet – mmarquet@uda.ad

Els darrers anys, especialment en països desenvolupats i en vies de desenvolupament, s’ha observat un augment del consum d’aliments rics en sucres, grasses saturades i sal, mentre que hi continua havent un consum global inferior a les recomanacions en fruita, verdura, cereals integrals o llegums. Específicament, el consum de llegums ha disminuït els darrers anys i a Andorra la darrera enquesta de nutrició d’Andorra del 2024 observava que aproximadament només una tercera part de la població segueix les recomanacions pel que fa al consum de llegums. El consum dels llegums s’ha lligat a la prevenció i a la millora de patologies cardiovasculars i metabòliques com la diabetis i l’obesitat També s’ha lligat el seu consum amb una millora de la flora intestinal. A més, els llegums són un aliment econòmicament assequible. Els llegums s’han consumit de forma tradicional i formen part de la cultura gastronòmica de molts països i també de la regió mediterrània i d’Andorra. A nivell mediambiental, tenen una baixa demanada de recursos naturals, emeten pocs gasos efecte hivernacle, fomenten la biodiversitat i tenen la capacitat de fixar el nitrogen al sòl.

Degut a un consum de llegums baix en la població Andorrana i el seu potencial benefici per la salut humana i planetària es proposa desenvolupar una estratègia d’educació nutricional per a promoure’n el seu consum en la població andorrana. L’estratègia d’educació nutricional desenvolupada es basa en el concepte d’alfabetització alimentaria a través d’un taller. Per tal d’avaluar l’estratègia d’educació nutricional, es desenvoluparà una enquesta que avalua la freqüència de consum dels llegums i les formes de consum i cuinat, així com motivadors i barreres per el seu consum. L’enquesta es durà a terme 1-2 setmanes abans del taller i 2-3 mesos després del taller per avaluar el canvi en el consum de llegums i l’eficàcia de l’estratègia d’educació nutricional. Aquesta enquesta serà validada a nivell d’expert, de consistència interna i de fiabilitat. Tot i que aquesta estratègia s’hagi desenvolupat específicament per la població andorrana i pels llegums, pot ser fàcilment escalable a d’altres poblacions i altres grups d’aliments saludables ajudant a millorar així l’estat de salut de la població i de retruc la salut planetària.

Persona investigadora principal del projecte de recerca:

Alba Reguant-Closa – areguant@uda.ad

Persones de l’equip de recerca:

Adrià Archilla-Ortega – aarchilla@uda.ad