Doctorand: Borja Aguado Delgado (orcid)
Director: Joan Manuel Abril Campoy
Títol: L’arquitectura institucional d’intervenció pública en el sistema bancari andorrà com mecanisme de garantia de l’estabilitat financera
Descripció: el sector financer, i particularment el bancari, s’erigeix com un dels elements vertebradors de les economies de mercat de democràcies liberals modernes i, històricament, ha estat protagonista de crisis que han afectat l’estabilitat financera i, consegüentment, els propis interessos de l’Estat i dels ciutadans. Aquesta recerca es fonamenta en la realització d’una anàlisi acadèmica jurídica sistemàtica, independent i específica sobre la intervenció de l’Estat en el sistema financer nacional (especialment en l’àmbit bancari). En particular, la recerca analitza la materialització a Andorra de l’estructura institucional d’intervenció pública en el sistema bancari des de la perspectiva del dret públic constitucional i administratiu, en el marc d’una economia de mercat modulada per la participació de l’Estat en l’ordenació del sistema econòmic (articles 28 i 32 de la Constitució).


Doctorand: Marc Bleda (orcid)
Directors: Begoña Oliveras i Aleix Dorca
Títol: La influència dels models de llenguatge en les habilitats d’anàlisi crítica: un estudi quantitatiu i qualitatiu amb estudiants universitaris
Descripció: en els últims anys, els models de llenguatge basats en l’aprenentatge automàtic han experimentat avenços significatius, i s’ha reconegut el seu potencial per millorar l’aprenentatge, l’ensenyament i la comunicació en l’entorn acadèmic. El pensament crític en l’àmbit acadèmic és un tema rellevant i actual, especialment en l’era digital i de l’accés immediat a la informació en la qual vivim. És per aquest motiu que es considera important analitzar la contribució dels models de llenguatge en el pensament crític dels estudiants.

Doctorand: Arnau Calvet Carnicé (orcid)
Directores: Sandra Pérez Torras i Clara Boces Pascual
Títol: Characterization and determination of a new cell therapy for Critical Limb Ischemia (CLI)
Descripció: la tesis doctoral forma part del projecte CELLCLI, centrat en desenvolupar una nova teràpia cel·lular per tractar la isquèmia crítica d’extremitats (CLI), una manifestació greu de la malaltia arterial perifèrica (PAD). La CLI condueix a una reducció del flux sanguini a les extremitats inferiors, causant dolor, necrosi dels teixits i un alt risc d’amputació. Els tractaments actuals es basen en intervencions quirúrgiques tot i que freqüentment fracassen, posant de manifest la necessitat de teràpies innovadores, com són el cas de les teràpies avançades, específicament, teràpia cel·lular.
El projecte, es basa en l’ús de cèl·lules mare mesenquimals humanes (hMSC) precondicionades derivades del teixit adipós (AT) i del teixit del cordó umbilical (UCT) com a potencial teràpia al·logènica. Es planteja que el precondicionament de les hMSC amb agents químics, farmacològics o físics, promou una millora en les seves propietats proangiogèniques i immunomoduladores, millorant així la revascularització dels teixits i reduint la inflamació. La investigació inclou assajos detallats in vitro i in vivo per caracteritzar la seguretat i el potencial terapèutic dels hMSC precondicionats per a CLI. L’objectiu principal d’aquesta investigació és l’optimització les condicions de cultiu cel·lular, identificar factors secretats clau i avaluar l’eficàcia dels hMSC precondicionats per oferir millors resultats als pacients amb CLI.






Doctoranda: Georgina Cerqueda Santacreu (orcid)
Directors: Jordi Deulofeu i Yolanda Colom
Títol: Influència de l’ús dels exemples genèrics en la producció de demostracions matemàtiques en l’alumnat de segona ensenyança
Descripció: la demostració és fonamental en matemàtiques, i investigadors i creadors de referents curriculars internacionals estan d’acord en el fet que també ha de tenir un paper important en tota l’educació matemàtica. En la mateixa línia, l’Escola Andorrana també inclou la competència de raonament i prova dins del seu programa de matemàtiques. Tot i això, els estudis mostren que, en les classes d’educació secundària actuals, les activitats de demostració són anecdòtiques i que l’alumnat mostra moltes dificultats per realitzar-les. Partint d’aquesta constatació, ens qüestionem quines pràctiques educatives es poden dur a terme per afavorir el desenvolupament de la capacitat de demostració en l’alumnat. Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar la influència dels exemples genèrics, un tipus de demostracions, com a eina pedagògica per promoure la capacitat de demostrar propietats numèriques en l’alumnat de segona ensenyança. Per això, es dissenyarà, implementarà i analitzarà una seqüència d’activitats d’ensenyament-aprenentatge de la demostració basada en l’ús dels exemples genèrics. D’aquesta manera, es pretén que la recerca pugui aportar una proposta pedagògica fonamentada que faciliti als professors de segona ensenyança la introducció d’activitats de demostració a les seves classes.

Doctorand: Ruben Coelho-Martinho (orcid)
Directores: Lina Casadó-Marín i Nadia Azzouz Boudadi
Títol: Les Habilitats per a la Vida com a estratègia per promoure el benestar emocional en estudiants universitaris: diagnosi i proposta d’intervenció
Descripció: la salut mental i el benestar emocional dels estudiants universitaris constitueixen un repte emergent i prioritari dins l’àmbit educatiu, davant l’increment dels problemes relacionats amb la salut emocional en aquest col·lectiu. Aquest estudi té com a objectiu dissenyar i validar una estratègia formativa basada en les Habilitats per a la Vida per promoure el benestar emocional de l’estudiantat. La fonamentació teòrica s’assenta en la Teoria de Transicions de Meleis, que contextualitza la vulnerabilitat emocional dels estudiants i la necessitat de reforçar competències psicosocials per afrontar els reptes acadèmics, considerant les Habilitats per a la Vida com una estratègia vàlida. A més, el projecte s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, concretament amb l’ODS-3 relacionat amb la salut i el benestar, consolidant la Universitat d’Andorra com a institució compromesa amb la promoció de la salut i el benestar dins del context universitari. Aquesta iniciativa aspira a ser una proposta participativa i transformadora per a la promoció del benestar emocional universitari, contribuint a transformar l’educació en un entorn més saludable i sostenible.

Doctorand: Joan Dias (orcid)
Directores: Mercè Gisbert i Virginia Larraz
Títol: Universitat i cultura democràtica: foment de la participació ciutadana entre els joves a Andorra
Descripció: davant la desconnexió democràtica creixent entre la joventut andorrana, evidenciada en la baixa participació electoral, aquest projecte analitza com l’educació superior pot contribuir a reforçar la implicació ciutadana mitjançant el desenvolupament de la Competència en Cultura Democràtica (CCD). L’estudi articula el seu enfocament al voltant de tres eixos clau: la teoria sobre participació democràtica, el desenvolupament de la CCD com a eina cívica, i les particularitats institucionals i socials del cas andorrà. Mitjançant una recerca qualitativa basada en entrevistes i grups focals amb estudiants universitaris, es procura captar les seves percepcions, actituds i pràctiques en relació amb la participació democràtica, i l’ensenyament de la cultura democràtica. La finalitat de la recerca és identificar factors que condicionen el compromís ciutadà i generar propostes formatives que promoguin una cultura democràtica activa. Tot plegat, amb l’objectiu d’enfortir el paper de la universitat com a actor clau en la consolidació democràtica del país.



Doctorand: Francesc Garcia Grau (orcid)
Directors: Aleix Dorca Josa i Jordi Herrera Joancomartí
Títol: Credencials anònimes enllaçables: com aplicar la identitat autogestionada a les votacions electròniques amb Blockchain i Smart Contracts.
Descripció: aquest projecte de recerca busca poder donar dret de fer quelcom a un individu, preservant la seva privacitat i un cop donat aquest dret, eliminar la necessitat de terceres parts de confiança, tot i assegurant que només podrà exercir aquest dret de manera única. Així, es defineix el concepte d’atributs anònims enllaçables dins les credencials anònimes basades en atributs, que garanteixen l’anonimat i la propietat de ser únics dins d’un àmbit donat, fent que aquests atributs siguin enllaçables i es puguin utilitzar en votacions electròniques, preservant l’anonimat i la propietat de ser únics, inclús davant un usuari malintencionat o la conxorxa entre diferents actors. O sigui, assegurar un votant un vot, de manera totalment anònima.

Doctoranda: Qian Fang
Directores: M. Carmen Espín i Carolina Bastida
Títol: Proposta per introduir l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua xinesa al sistema educatiu andorrà a Andorra, un petit país multilingüe
Descripció: This research study aims to introduce Chinese language teaching and learning in Andorra’s multilingual educational system in order to foster multilingual and intercultural competencies in the Andorran educational system. More specifically, the study will investigate the planning, management and implementation of multilingualism policies in education in similar countries or with close ties with Andorra; and the factors that affect the general features of the language policy of these countries.




Doctoranda: Celia Guitián Miranda
Directora: M. Carmen Navarro
Títol: Règim jurídic dels animals a Andorra
Descripció: el reconeixement internacional de la necessitat de protegir jurídicament els animals eliminant la seva consideració com a “coses” ha donat lloc al Dret Animal com una nova disciplina jurídica del dret. Andorra no ha estat aliena a aquesta consciència i ha manifestat la seva preocupació sobre el benestar animal amb la promulgació recent de diverses normes. L’objectiu principal del treball és analitzar l’adequació de la regulació existent al Principat a través d’una revisió sistemàtica de la literatura sobre els drets i el benestar dels animals; la normativa estatal i comunal vigent i la jurisprudència relativa als animals.


Doctoranda: Adoració Medina (orcid)
Directores: Núria Rossich i Yolanda Colom
Títol: Impacte de la crisi de la COVID-19 en l’ensenyament de les matemàtiques a Batxillerat a Andorra
Descripció: la pandèmia COVID-19 ha afectat a escala mundial a tots els àmbits de la societat del segle XXI, inclòs, l’educatiu. El tancament dels centres educatius i el confinament van tenir una conseqüència inesperada per a docents i discents: la necessitat d’adaptar-se a l’ensenyament en línia per donar continuïtat al curs acadèmic 2019-20. La nostra recerca descriurà, mitjançant un disseny no experimental longitudinal i una metodologia de recerca mixta, les conseqüències de la pandèmia en l’ensenyament de les matemàtiques a l’Escola Andorrana de Batxillerat i analitzarà els principals canvis metodològics dels professors i estudiants de matemàtiques en el seu procés d’adaptació a la nova modalitat d’ensenyament. Amb aquesta recerca esperem determinar els avantatges i els inconvenients de l’ensenyament en línia de les matemàtiques dut a terme i valorar si, com a conseqüència, en un futur, s’adoptarà una metodologia d’ensenyament híbrida, combinant les metodologies presencial i virtual, aportant elements clau de cara al futur de l’educació matemàtica.

Doctorand: Carles Porté Porté (orcid)
Directors: Alexandra Saz Peñamaria i Josep Maria Duart Montoliu
Títol: El paper de la presència docent en la combinació de l’aprenentatge síncron i asíncron per fomentar l’autoregulació de l’aprenentatge de l’estudiantat en estudis superiors
Descripció: el present estudi se centra en analitzar la presència docent en les situacions que combinen aprenentatge síncron i asíncron i com això influeix en l’autoregulació de l’aprenentatge de l’estudiantat en estudis superiors. Per això, es comença identificant les diferents modalitats de formació existents i situant els marcs teòrics que sustenten els conceptes d’aprenentatge en línia ( i les diferents modalitats), de presència docent i d’autoregulació de l’aprenentatge. Sobre aquesta base, es planteja un estudi de cas múltiple en què s’analitzaran tres contexts diferents (que varien en la combinació de sincronia/asincronia). S’espera que els resultats obtinguts aportin evidències dels matisos de la presència docent en cada modalitat i les influències que aquests comporten en l’autoregulació de l’estudiantat.

Doctoranda: Carolina Poussier Milhau (orcid)
Directors: Virginia Larraz i Ferran Adell
Títol: La influència dels agents conversacionals i de la motivació en l’adquisició oral del francès com a llengua addicional per part d’estudiants universitaris d’Andorra.
Descripció: aquesta recerca té com a objectiu analitzar com l’ús d’agents conversacionals basats en intel·ligència artificial generativa (IAG) pot contribuir a millorar la motivació i l’adquisició oral del francès com a llengua addicional (LA) en estudiants universitaris d’Andorra, dins d’una realitat educativa plurilingüe i compromesa institucionalment amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a través de la Universitat d’Andorra (UdA). El francès, tot i tenir un reconeixement institucional i un pes històric dins el sistema educatiu, presenta un ús social limitat i és sovint percebut com una llengua poc funcional per part de l’estudiantat. Aquesta situació pot generar desmotivació, fet que justifica la necessitat d’explorar estratègies pedagògiques innovadores i personalitzades, com ara l’ús d’agents conversacionals. La recerca es fonamenta en la teoria de l’autodeterminació (SDT) per analitzar el tipus i la qualitat de la motivació, i adopta un disseny quantitatiu per mesurar tres eixos: (1) la motivació (amb l’IMI – Interest Motivation Inventory), (2) el nivell oral de francès (comprensió i producció amb proves tipus DELF) i l’’ús real dels agents conversacionals (interaccions, durada i volum de llenguatge produït). A més, la recerca incorpora una reflexió ètica fonamentada, tenint en compte els marcs legals i normatius (Codi Ètic sobre la IAG d’Andorra, directrius de la UNESCO i l’OCDE) i posant èmfasi en aspectes com la privacitat, la supervisió humana, la transparència i l’equitat digital. L’objectiu és garantir una aplicació responsable i educativa de la tecnologia, complementant la tasca docent i protegint els drets i el benestar de l’estudiantat. El projecte busca aportar evidència empírica sobre com la IAG pot esdevenir una eina valuosa per fer l’aprenentatge de llengües més accessible, motivador i equitatiu en contextos plurilingües d’educació superior.





Doctorand: Berta Pujol Reynares (orcid)
Directores: Montserrat Casanovas Català i Carolina Bastida Serra
Títol: Proposta de millora de l’ensenyament/aprenentatge de la llengua catalana a l’Escola Andorrana de batxillerat: anàlisi i reformulació de la matèria
Descripció: aquest estudi té com a objectiu general presentar una proposta de millora per a la docència de la llengua catalana a l’Escola Andorrana de batxillerat a través de la revisió del programa i del model de seqüència de l’assignatura de Comunicació en Llengua Catalana (CLC). El programa de l’assignatura és un exemple de disseny curricular competencial i modern, i presenta una visió innovadora que concep la comunicació com un instrument transcendent en la representació, interpretació i comprensió de la realitat. Tanmateix, el programa formula les competències a desenvolupar d’acord amb les destreses bàsiques i alhora obvia el desenvolupament de les competències comunicatives (lingüística, pragmàtica i sociocultural). Així doncs, després de set anys d’implementació, intuïm que, malgrat que els alumnes desenvolupen les habilitats comunicatives, els manquen eines gramaticals i discursives que els ajudin a donar qualitat a les seves produccions tant orals com escrites; i, no menys important, coneixements socioculturals propis de la llengua i cultura catalanes i andorranes. És en aquest context que se’ns genera la necessitat de comprendre i analitzar la pertinència del disseny curricular actual de l’assignatura de CLC, així com del model de seqüència proposat a partir de la implementació del Pla Estratègic de Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (PERMSEA).

Doctorand: Jan Sau Batlle
Directors: Imma Boada Oliveras i Aleix Dorca Josa
Títol: Aplicació dels Jocs seriosos al sector museístic del Principat d’Andorra
Descripció: en un món cada cop més tecnificat l’ús de la tecnologia com a element transformador de la societat és ja una realitat. Una de les seves basants, vinculada sobretot a la indústria de l’entreteniment són els videojocs. Aquests tenen centenars d’usos dins i fora del simple joc i els Jocs seriosos, també anomenats Serious Games, en són un dels exemples més clars. Els jocs seriosos tenen un objectiu més enllà del simple entreteniment i un d’aquests objectius és l’educatiu. Així doncs i tenint en compte les circumstàncies del país aquesta tesi té com a objectiu observar quins efectes té l’ús dels serious games en un entorns formatiu, vinculat també a la indústria turística, tant important en el país. Més detalladament els objectius principals de la tesi doctoral són els següents:
– Identificar i estudiar l’ús de la tecnologia en el sector museístic del Principat d’Andorra, amb l’objectiu de realitzar una proposta per a implantar-hi jocs seriosos.
– Dissenyar el joc seriós i implantar-lo en un museu.
– Realitzar recollides de dades dels visitants del museu on s’hagi implantat.
– Analitzar les dades qualitatives obtingudes, per tal de confirmar o desmentir la hipòtesi que els Serious Games milloren l’experiència dels visitants.

Doctoranda: Meritxell Sánchez (orcid)
Directores: Maria Jiménez Herrera i Sara Esqué Boldú
Títol: Entendre el Burnout: explorant el personal d’infermeria d’Andorra.
Descripció: els infermers d’Andorra, després de la COVID, s’enfronten a un increment de l’estrès laboral crònic. El Burnout és un problema crític i sensible que cal visibilitzar. És essencial prendre consciència de la seva presència per poder abordar-lo i reduir-lo. Millorant la qualitat de vida laboral de les infermeres, també es millorarà la salut dels pacients, amb un impacte positiu en el Sistema Sanitari d’Andorra. Aquest projecte parteix de la hipòtesi que el personal d’infermeria pateix Burnout. Es planteja necessari identificar-ho i analitzar els factors de la cultura organitzativa que hi poden influir. La investigació inclou la detecció del Burnout i l’anàlisi de les seves possibles relacions amb altres factors. La metodologia, mixta combinarà estudi quantitatiu amb qualitatiu, a través de qüestionaris validats i entrevistes focals.

Doctorand: Jordi Vives (orcid)
Directors: Francesc Xavier Mena i Josep Fortó
Títol: Chararacterization and Strategic Components for Hotel Winter Destinations: The Andorran Case.
Descripció: aquesta tesi doctoral pretén caracteritzar i analitzar els components estratègics en matèria de preus del sector hoteler andorrà presentant tres estudis d’Economia Aplicada per una destinació turística de muntanya. En primer lloc, l’autor pretén examinar quins factors externs i interns determinen el preu dels establiments hotelers andorrans a partir de l’ús de la metodologia de preus adònics per cobrir la necessitat d’hotelers i grups d’interès d’entendre com les noves tendències relacionades amb el canvi climàtic, la sostenibilitat i les noves expectatives dels clients modelen els preus dels establiments hotelers. Aquesta anàlisi generarà implicacions estratègiques rellevants per al sector. En segon lloc, es pretén avaluar si les polítiques de preus dinàmics adoptades pels hotelers andorrans són efectives en un context turístic familiar de petita i mitjana empresa. L’estudi analitzarà el nivell d’heterogeneïtat en l’ús de preus dinàmics en funció de la categoria i el tipus d’hotel. Finalment, s’estudiarà com les estratègies de preus establertes per indústries relacionades, com les estacions d’esquí i els apartaments turístics, configuren les estratègies de preus establertes pels hotelers. Els resultats i conclusions de la tesi s’extrapolaran a les destinacions turístiques europees de muntanya i aspiraran a complementar una literatura embrionària en el camp d’estudi.

