PROJECTE 1. Multilingüisme i universitat

Objectiu:

• Conèixer la realitat sociolingüística de la Universitat i dotar-la d’un pla de llengües que promogui el multilingüisme i la sostenibilitat de la llengua pròpia.

Accions desenvolupades:

• Diagnosi: anàlisi de la realitat sociolingüística de partida. Detecció i priorització de necessitats
• Regulació: definició d’estratègies i accions, redacció del Pla d’Acció, fixació d’un horitzó d’assoliment
• Implementació: aplicació de les accions de formació, assessorament i difusió
• Seguiment i avaluació: anàlisi i seguiment de les diverses accions implementades, així com de la situació sociolingüística posterior a la implantació del Pla (estudi longitudinal).

PROJECTE 2. L’ús de les tecnologies a les aules d’anglès del sistema d’ensenyament andorrà

Objectiu:

• Determinar les actituds, creences i pràctiques dels alumnes i els professors de l’Escola Andorrana envers l’ús de les noves tecnologies mòbils dins l’aula d’anglès.

Accions desenvolupades:

• Determinació de l’estat de l’art
• Establiment del marc teòric
• Establiment de les consideracions ètiques pertinents
• Creació dels qüestionaris d’entrevistes a portar a terme

PROJECTE 3. Efecte de la Gamificació sobre l’aprenentatge de la llengua estrangera

Objectiu:

• Explorar els efectes de la Gamificació sobre (1) l’aprenentatge de l’anglès a la Universitat d’Andorra i (2) més concretament sobre la competència de producció oral.

Accions desenvolupades:

• Establiment del projecte de recerca
• Identificació del marc teòric

PROJECTE 4. Usos i actituds lingüístics intergeneracionals de la població d’origen portuguès a Andorra 

Objectiu:

• Explorar l’evolució dels usos i les actituds lingüístiques de pares a fills en la població d’origen portuguès resident a Andorra, tot analitzant les llengües més parlades d’Andorra: català, castellà, portuguès i francès.

Accions desenvolupades:

• Identificació del marc teòric
• Disseny de dos models d’enquesta sociolingüística, una adreçada als pares i l’altra específicament als fills
• Administració de les enquestes a parelles de pare/mare – fill/filla

Projectes finalitzats

PROJECTE 1. NADIC – Neologismes per a l’actualització del diccionari

Projecte coordinat per la Universitat Pompeu Fabra amb la participació de set universitats de l’àmbit catalanoparlant

Objectiu:

• Seleccionar i analitzar els neologismes de l’Observatori de Neologia per oferir a la Secció Filològica de l’IEC un corpus constituït per un miler de paraules no normatives que siguin bones candidates a actualitzar el diccionari normatiu.

Accions desenvolupades:

• Selecció dels neologismes més freqüents des de la segona edició del DIEC (2008-2016)
• Aplicació de criteris que excloguin els neologismes que no han d’aparèixer al diccionari normatiu
• Establiment de mecanismes d’ordenació i ponderació dels criteris
• Anàlisi del miler de neologismes i categorització segons el grau de prioritat

PROJECTE 2. L’expressió d’emocions a la comunicació electrònica

Objectiu:

• Els objectius generals del projecte són: (1) detectar quins recursos són més freqüents per expressar i identificar emocions en la conversa electrònica en català; (2) detectar si les variables de gènere i edat condicionen l’ús d’aquests recursos. 

Accions desenvolupades:

• Administració de proves online per conèixer l’expressió i la identificació d’indicadors emocionals en dos grups d’edats (adolescents i adults).
• Anàlisi d’un corpus de conversa electrònica per detectar l’ús real dels recursos apareguts a les proves online.

Conferències, congressos, articles de revista, capítols de llibres i tesis doctorals del GREL, classificats segons la línia de recerca.

Neologia

• Montané March, M.A. i Bastida, C. (2019). Ús de la terminologia catalana a Andorra: caracterització i anàlisi en l’àmbit dels esports d’hivern. Andorra: Govern d’Andorra/Anem Editors. [Vídeo de la presentació de l’estudi]
• Montané March, M. A. i Bastida, C. (2019). “Necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació: el cas dels esports d’hivern“. Dins J. Feliu i M. Trias (cur.), Gramàtica, esport i terminologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 165-187.
• Bastida, C. i Montané March, M. A. (2019). “La diccionarització de neologismes derivats de noms propis”. Comunicació presentada a la Jornada sobre diccionarització. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 29 de març de 2019.
• Muñoz-Espí, R. i Bastida, C. (2019). “Anàlisi de l’especificitat morfològica i semàntica de la neologia andorrana“. Caplletra 66, pp. 153-178.
• Montané March, M. A. i Bastida, C. (2018). “La vitalitat del català d’Andorra en els esports d’hivern: una anàlisi de la neologia terminològica oral i escrita”. IV Congrés Internacional de Neologia en les Llengües Romàniques (CINEO). Lió, 4-6 de juliol de 2018.
• Montané March, M. A. i Bastida, C. (2018). “Necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació: el cas dels esports d’hivern”. Comunicació presentada a la XV Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM). Institut d’Estudis Catalans, 31 de maig de 2018.
• Montané March, M. A. i Bastida, C. (2017). “La neologia terminològica en el català d’Andorra: creació pròpia o manllevada?“. Dins M. Sánchez Ibáñez et al. (Eds.), La renovación léxica en las lenguas románicas. Proyectos y perspectivas. Murcia: Ediciones de la Universidad de Murcia.
• Bastida, C. i Nicolau, M (2014). “Spanish Loanwords in Catalan Neology”. Pòster presentat al LX Annual Anglo-Catalan Society Conference. Cork, 5-7 de setembre del 2014.
• Bastida, C. (2014). “Manlleus del castellà / Spanish loanwords”, a M. T. Cabré Castellví, O. Domènech Bagaria i R. Estopà Bagot (Eds.), Mots nous en català: una panoràmica geolectal = New words in Catalan: a diatopic view. Àmsterdam; Filadèlfia: John Benjamins Publishing Company (pp. 115-131).
• Bastida, C. (2009). “Els manlleus del castellà en la neologia d’Andorra”. Recull de conferències 2009: 200 anys del naixement de Darwin i 150 anys de L’evolució de les espècies; 4s Debats de recerca: La llengua catalana i Andorra, 25 i 26 de setembre 2009, pp. 220-231. Societat Andorrana de Ciències, Andorra.

Multilingüisme i universitat

• Díaz, J. M., i Bastida, C. (2019). “Multilingualism in European Language Education: Principality of Andorra”, a C. Lapresta-Rey i À. Huguet (eds.) Multilingualism in European Language Education. Clevedon (RU): Multilingual Matters, p. 72-89.
• Bastida, C., Díaz, J.M. i Nicolau, M. (2015). “Promoting Multilingualism at the University Level. The Case of Andorra”, a Learning and using multiple languages: current findings from research on multilingualism. Cambridge Scholars.
• Díaz, J. M. (2010). “Language teaching and multilingualism in Andorra”. Good CLIL Practice. Seminari Comenius-Grundtvig FI-2010-080-001.

Emocions i comunicació electrònica

• Bastida, C. (2018). “Emocions i comunicació electrònica textual en català“. IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”. Xarxa CRUSCAT, Institut d’Estudis Catalans. 14 de juny de 2018. Vídeo de la comunicació.
• Bastida, C. (2017). Emocions i comunicació electrònica textual en català. Un estudi multimetodològic dels recursos emprats per adolescents i adults joves (Tesi doctoral). Universitat d’Andorra, Andorra.
• Bastida, C. i Soler, O. (2014). “When words are not enough: exploring the use of emoticons by Catalan-speaking teenagers”. Pòster presentat a Conference on Writing Research. Àmsterdam, 27-29 d’agost del 2014
• Soler, O. i Bastida, C. (2014). “Conveying emotion in a textual world: Use of different resources in virtual communication”. Pòster presentat a International Workshop on Language Production. Ginebra, 16-18 de juliol de 2014.
• Bastida, C. i Soler, O. (2013). “Expresión de emociones mediante emoticonos en niños de 12 a 14 años”. Pòster presentat a VII Congreso Internacional de Adquisición del Lenguaje. Universitat del País Basc, Bilbao, 4-6 de setembre del 2013.

Actituds lingüístiques de la població escolar d’Andorra

• Huguet, Á., Sansó, C., Díaz, J.M. y Navarro, J.L. (2014). “Inmigración y escuela en contextos plurilingües. El caso de Catalunya y Andorra”. VII Congreso Internacional de Psicología y Educación. Badajoz, 9-12 d’abril de 2014.
• Díaz, J.M., Huguet, Á., Ianos, A. i Janés, J. (2014). “Un estudio de las actitudes lingüísticas en los escolares del Principado de Andorra”.  VII  Congreso Internacional de Psicología y Educación. Badajoz, 9-12 d’abril de 2014.
• Bastida, C., Díaz, J.M. i Nicolau, M. (2014). “Usos i actituds lingüístics de l’alumnat de Segona Ensenyança a l’Escola Andorrana”. IV Simposi Internacional de l’Ensenyament del Català. Universitat de Vic, 4 i 5 d’abril de 2014.
• Bastida, C., Díaz, J. M. i Huguet, A. (2013). “Usos i actituds lingüístics dels estudiants de Segona Ensenyança d’Andorra”. Actes de les II Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, p. 63. Xarxa CRUSCAT. Institut d’Estudis Catalans.
• Díaz, J.M., Bastida, C., Nicolau, M. i Huguet, A. (2013). “Language Use and Attitudes in the Principality of Andorra – The Case of Catalan in Escola Andorrana”. The 59th Annual Anglo-Catalan Society Conference. Universitat de Manchester, 1-3 de novembre de 2013.
• Bastida, C. i Díaz, J. M. (2012). “First insights into multilingualism at the University of Andorra“. Eight International Conference on Third Language Acquisition and Multilingualism. Universitat Jaume I, Castelló, 13-15 de setembre de 2012.

Aplicació de la metodologia sistèmica a l’evolució de l’ús del català

• Bastida, C., i Nicolau i Vila M. (2012). “Un projecte de prospectiva sociolingüística: el model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra”, Llengua i Ús, 51, pp. 100-112.
• Bastida, C. i Nicolau i Vila, M. (2011). “Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra”. Actes de les I Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», pp. 39-40. Xarxa Cruscat. Institut d’Estudis Catalans. Consultable en línia.
• Bastida, C. i Nicolau i Vila, M. (2011). “Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra“. Conferència de la Societat Catalana de Sociolingüística. Institut d’Estudis Catalans, 29 de setembre de 2011.
• Nicolau i Vila, M. (2009).  “El model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra”. Recull de conferències 2009: 200 anys del naixement de Darwin i 150 anys de L’evolució de les espècies; 4s Debats de recerca: La llengua catalana i Andorra, 25 i 26 de setembre 2009, pp. 207-219. Societat Andorrana de Ciències, Andorra.

L’ús de les tecnologies a les aules d’anglès del sistema d’ensenyament andorrà

• Costa, F. (2017). “Policies, beliefs and practices on the use of technology in the EFL classroom in the Andorran school system”. 25th EUROCALL Conference. University of Southampton, 23-26 agost de 2017.
• Costa, F. (2016). [Ressenya del llibre Languages for Specific Purposes in the Digital Era, de E. Bárcena, T. Read i J. Arús (eds)]. Ibérica, 32, 258-261.

Efecte de la Gamificació sobre l’aprenentatge de la llengua estrangera

• Azzouz, N.; Gutiérrez-Colón, M. (2022). The role gamification should be given in Second Language Acquisition [Presentació online en congrés]. EuroCALL 2022, Reykjavík, Islàndia.
• Azzouz Boudadi, N.; Gutiérrez-Colón, M. (2020). Effect of gamification on students’ motivation and learning achievement in second language acquisition within higher education: A literature review 2011-2019. The EuroCALL Review, 28(1), 40-56.
• Azzouz, N.; Gutiérrez-Colón, M. (2019). Effect of gamification on foreign language anxiety and speaking achievement in second language acquisition. Presentat a Eurocall 2019. Louvain-La-Neuve, Bèlgica.
• Azzouz, N. (2021). Gamification in learning English as a second language: a methodological framework to improve psychobehavioural factors and speaking fluency (tesi doctoral). Universitat d’Andorra, Andorra.

Diversitat cultural, identitària i lingüística

• Cerrato Rodríguez, B. (2022). Las escritoras atravesadas: la configuración y (re)presentación de la realidad a través de la lengua, a Miradas cruzadas sobre las desigualdades y las identidades. ISBN 978-84-18167-77-5.
• Cerrato Rodríguez, B. (2022). La globalización de la biografía: la (re)traducción identitaria en la modenidad líquida, a Miradas cruzadas sobre las desigualdades y las identidades. ISBN 978-84-18167-77-5.
• Cerrato Rodríguez, B. (2022). Las escritoras atravesadas: la configuración y (re)presentación de la realidad a través de la lengua, a Lo que segrega también nos conecta. ISBN 978-84-1122-372-0.
• Cerrato Rodríguez, B. (2022). La globalización de la biografía: la (re)traducción identitaria en la modernidad líquida, a El camino hacia las sociedades inclusivas. ISBN 978-84-1122-373-7.

Altres

• Costa, F. (en premsa). “La diversitat cultural i la llengua“. Recull de conferències 2016: 150 anys de la Nova Reforma (1866-2016); 10ns Debats de recerca: Recerca en Biociències per a la salut. Societat Andorrana de Ciències, Andorra.
• Baró, C. (2022). How Could Universities Better Train Efficient Communicators?: Benefits of Metacognition and Metadiscourse. Pòster presentat al XXIX International Conference on Learning. Universitat de València, València, Espanya, 13-15 de juliol 2022.