LÍNIES DE RECERCA EN CURS

MULTILINGÜISME

En aquesta línia, s’estudien diferents aspectes del multilingüisme tant en el marc de la Universitat d’Andorra (UdA) com en el context del país, seguint l’enfocament multilingüe de l’UdA des dels inicis del Grup de Recerca en Llengües fins a l’actualitat. Aquest enfocament inclou estratègies de promoció del català, com a llengua pròpia, així com de segones llengües com l’anglès, el francès, el portuguès i el xinès.

PROJECTE 1. Multilingüisme i universitat: Perfil sociolingüístic de l’estudiantat de l’UdA

A l’UdA, el GREL és l’agent encarregat d’estudiar l’estat i els usos lingüístics de l’UdA per tal de formular propostes informades de promoció del multilingüisme, prioritzant el català com a llengua pròpia així com les segones llengües més rellevants per a l’activitat acadèmica. L’evolució demogràfica del país i l’augment d’estudiants internacionals fan necessari conèixer com interactuen les llengües en la vida universitària per garantir un entorn realment multilingüe i inclusiu. Pel que fa al català, com a llengua principal a la Universitat d’Andorra, s’ha observat una tendència a la baixa en el seu ús, especialment en el col·lectiu d’estudiants, però manca una anàlisi més precisa i sistemàtica dels usos reals de les llengües per part d’aquest grup, tant en els àmbits formals com en els informals.

Objectius:

• Analitzar les actituds i percepcions de l’estudiantat envers les llengües presents a l’UdA, així com l’ús que en fan en contextos d’estudi i de relacions socials.
• Examinar els nivells lingüístics de l’estudiantat en les llengües més presents a l’UdA, tenint en compte estudis sociolingüístics anteriors.
• Avaluar la relació entre actituds lingüístiques i usos reals del català per part de l’estudiantat en contextos acadèmics i informals.
• Examinar el grau d’identificació amb el català i el seu paper simbòlic dins la comunitat universitària.
• Detectar possibles barreres o facilitadors per a l’ús del català com a llengua de comunicació.
• Formular recomanacions per reforçar la presència i el prestigi del català a l’UdA.

PROJECTE 2. Chinese teaching and learning in the educational systems of multilingual small countries and proposal to introduce Chinese language teaching and learning in Andorra educational System (tesi doctoral)

La Xina i Andorra varen establir relacions diplomàtiques l’any 1994. El 2016 es va crear l’Aula Confuci d’Andorra, i la Universitat d’Andorra va començar a oferir cursos de llengua xinesa. Desenvolupar una tesi doctoral en l’àmbit de la llengua xinesa pot augmentar el coneixement mutu entre ambdós països i cultures i les seves relacions.

Objectiu:

• Explorar la viabilitat d’implementar l’ensenyament del xinès en entorns multilingües al sistema educatiu andorrà
• Promoure les competències multilingües i interculturals en el sistema educatiu andorrà.

Accions desenvolupades:

• Recerca en ensenyament de llengües en entorns multilingües d’Andorra
• Elaboració i validació dels instruments d’anàlisi

PROJECTE 3. La llengua portuguesa a Andorra des d’una perspectiva sociolingüística

Aquest projecte és una continuïtat del treball d’investigació realitzat per la mateixa investigadora, Dra. Joana Aguiar, en el marc de l’últim ajut a la recerca de la Universitat d’Andorra per a la realització d’estudis sociolingüístics sobre la llengua i la cultura portugueses (Càtedra Camões) titulat “A língua portuguesa em Andorra numa perspetiva sociolinguística: o uso de code- switching e a emergência de inovações linguísticas”. La recerca és co-finança per l’UdA i el Camões – Instituto da Cooperação e da Língua, en el marc de la Càtedra Camões.

Objectius:

• Contribuir a l’estudi de la diversitat lingüística a Andorra.
• Identificar i analitzar els contextos d’alternança lèxica en el discurs dels parlants de portuguès.
• Identificar els processos lingüístics en variacions resultants de la convergència gramatical en el discurs de parlants de portuguès.

LLENGUA I TECNOLOGIA

En aquesta línia de recerca convergeixen els camps d’investigació de les últimes tesis doctorals del GREL. L’interès per explorar com les tecnologies actuals i futures poden contribuir a la millora  de la comunicació i de l’aprenentatge de les llengües més rellevants per a l’UdA, han portat el grup a potenciar aquesta línia comuna d’investigació.

PROJECTE 1. Aprenentatge de llengües i tecnologies emergents

Aquest projecte ha canalitzat diferents investigacions que han bifurcat en altres projectes nous. Actualment, hi queda l’última activitat de difusió dels resultats del doctorat Perceptions, practices, and attitudes on the use of technology in the English as a Foreign Language classroom: The iPad in the Andorran school system (Costa, 2022). Per tant, en aquest període 2025-2027 es finalitza el projecte amb l’última publicació resultant d’aquesta tesi.

Aquesta investigació s’emmarca en un projecte de recerca internacional, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgil·li de Tarragona i pretén explorar els efectes de l’IAG en la realitat virtual immersiva sobre l’aprenentatge dels estudiants dels cursos de segones llengües com l’anglès.

Objectius:

• Estudiar experiències d’èxit en l’àmbit de la tecnologia aplicada en l’aprenentatge de llengües (CALL i MALL) que es poden implementar a la Universitat d’Andorra.
• Analitzar l’impacte de les tecnologies de la comunicació en l’adquisició de la competència comunicativa en una llengua 2.
• Explorar tant les percepcions dels estudiants com els impactes reals sobre els seus resultats d’aprenentatge.

PROJECTE 2. L’ús de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) generativa en la realitat virtual immersiva per a l’aprenentatge de llengües

Els avenços més recents en Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) han accelerat el desenvolupament de la realitat virtual a través de la integració d’agents conversacionals en entorns virtuals altament immersius. Aquestes innovacions s’utilitzen cada vegada més en el camp d’estudi de l’aprenentatge de llengües assistit per la tecnologia, per abordar un repte persistent en l’adquisició de segones llengües: proporcionar contextos comunicatius autèntics més enllà de les aules tradicionals. Aquesta investigació s’emmarca en un projecte de recerca internacional anomenat VIOLET (Virtual Intelligence for Oral Language Enhancement Training), en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgil·li de Tarragona, el qual pretén explorar els efectes de l’IAG en la realitat virtual immersiva sobre l’aprenentatge dels estudiants en cursos de segones llengües com l’anglès o el català per a la població nouvinguda (o no catalanoparlant). En aquest últim context, se cercaran aliances amb agents rellevants per a la promoció del català a Andorra.

Objectius:

• Estudiar els efectes de la IAG i la realitat virtual immersiva en l’evolució de l’aprenentatge de segones llengües, concretament del nivell d’assoliment en la fluïdesa de la comunicació oral.
• Examinar els efectes d’aquestes tecnologies sobre els nivells d’ansietat dels estudiants de l’anglès en la comunicació oral.
• Explorar altres contextos d’ús d’aquesta tecnologia per al desenvolupament d’habilitats comunicatives en català.

Accions desenvolupades:

• Estudi Pilot a l’UdA
• Publicació dels resultats de l’estudi pilot
• Estudi experimental a la Universitat Rovira i Virgil·li

PROJECTE 3. La influència dels agents conversacionals i de la motivació en l’adquisició oral del francès com a llengua addicional per part d’estudiants universitaris d’Andorra (Tesi doctoral)

Amb aquest projecte de doctorat, es busca explorar el potencial transformador de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) en l’aprenentatge de la llengua francesa com a segona o tercera llengua a la Universitat d’Andorra, un entorn distintiu per la seva diversitat lingüística (català, anglès, francès). La investigació focalitzarà en com la IAG pot ser ajustada a les necessitats lingüístiques individuals, potenciant la competència en francès mitjançant materials didàctics personalitzats, retroalimentació instantània i avaluació formativa i significativa.

Objectius:

• Analitzar la percepció i la comprensió de l’input oral dels agents conversacionals.
• Analitzar l’acceleració de la millora de la producció i la comprensió oral en francès mitjançant l’ús d’agents conversacionals en comparació amb el temps d’aprenentatge previst per la teoria.
• Explorar la influència de la personalització dels agents conversacionals en la motivació intrínseca, extrínseca i l’amotivació en estudiants universitaris que aprenen francès com a llengua addicional.

Accions desenvolupades:

• Assoliment del Projecte de Recerca
• Inici de l’estudi a l’UdA

TRADUCCIÓ

La recerca que s’està duent a terme en aquesta línia està vertebrada per la traducció en el sentit més ampli del terme. En el cas del primer projecte, la traducció al català de les Normes Internacionals d’Informació Financera (en col·laboració amb el GREF, la UB i la UOC), té com a objectiu fomentar l’ús del català en àmbits especialitzats. En el cas del segon projecte, els Estudis de Traducció s’estableixen com a punt de partida per analitzar la realitat lingüística i cultural actual de la modernitat líquida, on primen la diferència i la diversitat, ja que cada cop hi ha més persones que habiten la intersecció entre varies cultures alhora. Més concretament, s’estudiarà com la llengua pot erigir-se com a eina per reivindicar la diferència i l’alteritat. Partint dels Estudis de Traducció s’estudiaran també les diferents traduccions intersemiòtiques del cos femení, especialment en el cas d’aquelles dones que viuen en la frontera entre dues cultures.

PROJECTE 1. Traducció al català de les Normes Internacionals d’Informació Financera (en col·laboració amb el GRED, la UB i la UOC)

El projecte “Traducció al català de les Normes Internacionals d’Informació Financera” sorgeix de la necessitat docent de tenir una traducció oficial al català de les Normes Internacionals d’Informació Financera, emeses per la International Financial Reporting Standards Foundation, de la qual Andorra és membre. Aquestes normes són l’estàndard internacional pel que fa a la informació financera i en la docència en català en aquest àmbit esdevé necessari tenir aquests textos, i la terminologia que se’n deriva, en la llengua de docència. Tot i que no és estrictament un projecte de recerca, els processos necessaris per a dur a terme aquest projecte exigeixen recerca. D’altra banda, tot i que no és l’objectiu principal,  se’n poden derivar resultats publicables en fòrums científics.

Objectius:

• Traduir al català les Normes Internacionals d’Informació Financera.
• Proveir els docents de l’àmbit de l’economia financera en llengua catalana un material imprescindible per poder vehicular adequadament certs continguts en llengua catalana.

Accions realitzades:

• Traducció de les normes d’informació financera
• Revisió lingüística de les normes d’informació financera
• Revisió conceptual de les normes d’informació financera
• Reunions per consensuar la traducció de les normes d’informació financera

PROJECTE 2. L’expressió de la diferència i la hibridació mitjançant la traducció.

Els Estudis de Traducció s’estableixen com a punt de partida per analitzar la realitat lingüística i cultural actual de la modernitat líquida, on primen la diferència i la diversitat, ja que cada cop hi ha més persones que habiten la intersecció entre varies cultures alhora. Més concretament, aquest projecte busca explorar la llengua com a eina per reivindicar la diferència i l’alteritat. Partint dels Estudis de Traducció s’analitzen també les diferents traduccions intersemiòtiques del cos femení, especialment en el cas d’aquelles dones que viuen en la frontera entre dues cultures. Aquest projecte d’investigació continua la recerca iniciada mitjançant la tesi doctoral de la coordinadora d’aquest projecte, la qual va explorar la traducció intersemiòtica dels elements culinaris com a mediació intercultural. Més concretament, va analitzar la presència d’aquests elements en les diferents novel·les de l’escriptora híbrida Najat el Hachmi i les seves traduccions a diferents llengües (castellà, anglès i alemany).

Objectius:

• Explorar l’ús de la (no) traducció com a eina per reivindicar la diferència i l’alteritat, especialment en el cas de la literatura híbrida.
• Explorar l’ús dels elements culinaris com a via per traduir l’alteritat en la literatura híbrida.

Accions realitzades:

• Anàlisi de literatura híbrida per explorar l’ús de la traducció.
• Anàlisi de traduccions intersemiòtiques del cos femení en la literatura híbrida.
• Comunicació dels resultats obtinguts durant la primera fase.
• Anàlisi de l’ús dels elements culinaris com a via per traduir l’alteritat en la literatura híbrida.

PROJECTES FINALITZATS

PROJECTE. NADIC – Neologismes per a l’actualització del diccionari

Projecte coordinat per la Universitat Pompeu Fabra amb la participació de set universitats de l’àmbit catalanoparlant

Objectiu:

• Seleccionar i analitzar els neologismes de l’Observatori de Neologia per oferir a la Secció Filològica de l’IEC un corpus constituït per un miler de paraules no normatives que siguin bones candidates a actualitzar el diccionari normatiu.

PROJECTE. L’ús de les tecnologies a les aules d’anglès del sistema d’ensenyament andorrà (tesi doctoral)

Objectiu:

• Determinar les actituds, creences i pràctiques dels alumnes i els professors de l’Escola Andorrana envers l’ús de les noves tecnologies mòbils dins l’aula d’anglès.

PROJECTE. Efecte de la Gamificació sobre l’aprenentatge de la llengua estrangera (tesi doctoral)

Objectiu:

• Explorar els efectes de la Gamificació sobre (1) l’aprenentatge de l’anglès a la Universitat d’Andorra i (2) més concretament sobre la competència de producció oral.

PROJECTE. Usos i actituds lingüístics intergeneracionals de la població d’origen portuguès a Andorra 

Objectiu:

• Explorar l’evolució dels usos i les actituds lingüístiques de pares a fills en la població d’origen portuguès resident a Andorra, tot analitzant les llengües més parlades d’Andorra: català, castellà, portuguès i francès.

PROJECTE. La competència discursiva en anglès des d’un ensenyament d’estratègies metacognitives i més autonomia de l’aprenent: implementació pedagògica a la Universitat d’Andorra (tesi doctoral)

Aquesta recerca pretén ser una proposta útil, amb capacitat d’impacte en l’alumnat i de millora en l’educació superior a mig i llarg termini.

Objectius:

• Determinar quin coneixement d’estratègies d’aprenentatge tenen els estudiants de l’UDA, quin ús en fan, i si és un ús conscient.
• Determinar quines creences tenen els estudiants sobre l’escriptura.
• Determinar la confiança que senten en escriure (autoeficàcia).
• Estudiar la reflexió metacognitiva individual i en parelles que fan els estudiants abans, durant i després de les seves produccions escrites.
• Avaluar l’impacte de les activitats i dels materials proporcionats per la seqüència didàctica en el rendiment i els processos d’autoregulació dels estudiants.

Conferències, congressos, articles de revista, capítols de llibres i tesis doctorals del GREL, classificats segons el camp de recerca.

Neologia

• Bastida, C. i Montané, A. (2023). The Dictionarization of Neologisms Derived from Proper Nouns. Dins Freixa, J., Guardiola, M. I., Martines, J., Montené, M. A. (cur.) Dictionarization of Catalan Neologism. Berlín, Alemanya: Peter Lang Verlag.
• Montané March, M.A. i Bastida, C. (2019). Ús de la terminologia catalana a Andorra: caracterització i anàlisi en l’àmbit dels esports d’hivern. Andorra: Govern d’Andorra/Anem Editors. [Vídeo de la presentació de l’estudi]
• Montané March, M. A. i Bastida, C. (2019). Necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació: el cas dels esports d’hivern. Dins J. Feliu i M. Trias (cur.), Gramàtica, esport i terminologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 165-187.
• Bastida, C. i Montané March, M. A. (2019). La diccionarització de neologismes derivats de noms propis. Comunicació presentada a la Jornada sobre diccionarització. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 29 de març de 2019.
• Muñoz-Espí, R. i Bastida, C. (2019). Anàlisi de l’especificitat morfològica i semàntica de la neologia andorrana. Caplletra 66, pp. 153-178.
• Montané March, M. A. i Bastida, C. (2018). “La vitalitat del català d’Andorra en els esports d’hivern: una anàlisi de la neologia terminològica oral i escrita”. IV Congrés Internacional de Neologia en les Llengües Romàniques (CINEO). Lió, 4-6 de juliol de 2018.
• Montané March, M. A. i Bastida, C. (2018). “Necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació: el cas dels esports d’hivern”. Comunicació presentada a la XV Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM). Institut d’Estudis Catalans, 31 de maig de 2018.
• Montané March, M. A. i Bastida, C. (2017). “La neologia terminològica en el català d’Andorra: creació pròpia o manllevada?“. Dins M. Sánchez Ibáñez et al. (Eds.), La renovación léxica en las lenguas románicas. Proyectos y perspectivas. Murcia: Ediciones de la Universidad de Murcia.
• Bastida, C. i Nicolau, M (2014). “Spanish Loanwords in Catalan Neology”. Pòster presentat al LX Annual Anglo-Catalan Society Conference. Cork, 5-7 de setembre del 2014.
• Bastida, C. (2014). “Manlleus del castellà / Spanish loanwords”, a M. T. Cabré Castellví, O. Domènech Bagaria i R. Estopà Bagot (Eds.), Mots nous en català: una panoràmica geolectal = New words in Catalan: a diatopic view. Àmsterdam; Filadèlfia: John Benjamins Publishing Company (pp. 115-131).
• Bastida, C. (2009). “Els manlleus del castellà en la neologia d’Andorra”. Recull de conferències 2009: 200 anys del naixement de Darwin i 150 anys de L’evolució de les espècies; 4s Debats de recerca: La llengua catalana i Andorra, 25 i 26 de setembre 2009, pp. 220-231. Societat Andorrana de Ciències, Andorra.

Multilingüisme

• Grup de Recerca en Llengües (2025). Pla d’Acció per al Multilingüisme (2025-2030). Universitat d’Andorra.
• Aguiar, J. & Batisda Serra, C. (2024). O uso de code-switching na comunidade portuguesa residente em Andorra: um estudo sociolinguístico. O Encontro Nacional da Associação Portuguesa de Linguística. 23 a 25 de outubro de 2024. Universidade dos Açores (Ponta Delgada) – Portugal.
• Aguiar, J., Batisda Serra, C. & Azzouz, N. (2024). O que passa é que não lhe vou responder em català: Language alternations and language attitudes in the discourse of Portuguese living in Andorra. GOING ROMANCE 2024. Universidade do Minho, December 4-6, 2024.
• Fang, Q. (2023). Reviews and analysis of multilingual policy in educational system in Andorra. The 9th Chinese Academic Symposium on Language Policy and Language Planning, Yunnan University of Finance and Economics, Kunming, China, 15-16 July 2023
  https://www.ynufe.edu.cn/xwzx/zhxw/5c112146869f47ba8054b029b276cb31.htm
  https://mp.weixin.qq.com/s/nX-TNqS25YanRNGHSbXEvA
• Fang, Q. (2023). Development issues, challenges, characteristics and typical cases studies of Confucius Institutes- A Case Study of the Confucius Classroom in Andorra. Forum for development of South Asian and Southeast Asian Confucius Institute. Honghe University, Mengzi, China, 14-15 October 2023
  https://www.uoh.edu.cn/info/1060/12808.htm
  https://mp.weixin.qq.com/s/bkjwwEmLn5LcCXSw_1wMRQ
• Díaz, J. M., i Bastida, C. (2019). “Multilingualism in European Language Education: Principality of Andorra”, a C. Lapresta-Rey i À. Huguet (eds.) Multilingualism in European Language Education. Clevedon (RU): Multilingual Matters, p. 72-89.
• Bastida, C., Díaz, J.M. i Nicolau, M. (2015). “Promoting Multilingualism at the University Level. The Case of Andorra”, a Learning and using multiple languages: current findings from research on multilingualism. Cambridge Scholars.
• Grup de Recerca en Llengües (2011). Pla d’Acció per al Multilingüisme (2011-2019). Universitat d’Andorra.
• Díaz, J. M. (2010). “Language teaching and multilingualism in Andorra”. Good CLIL Practice. Seminari Comenius-Grundtvig FI-2010-080-001.

Emocions i comunicació electrònica

• Bastida, C. (2018). “Emocions i comunicació electrònica textual en català“. IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”. Xarxa CRUSCAT, Institut d’Estudis Catalans. 14 de juny de 2018. Vídeo de la comunicació.
• Bastida, C. (2017). Emocions i comunicació electrònica textual en català. Un estudi multimetodològic dels recursos emprats per adolescents i adults joves (Tesi doctoral). Universitat d’Andorra, Andorra.
• Bastida, C. i Soler, O. (2014). “When words are not enough: exploring the use of emoticons by Catalan-speaking teenagers”. Pòster presentat a Conference on Writing Research. Àmsterdam, 27-29 d’agost del 2014
• Soler, O. i Bastida, C. (2014). “Conveying emotion in a textual world: Use of different resources in virtual communication”. Pòster presentat a International Workshop on Language Production. Ginebra, 16-18 de juliol de 2014.
• Bastida, C. i Soler, O. (2013). “Expresión de emociones mediante emoticonos en niños de 12 a 14 años”. Pòster presentat a VII Congreso Internacional de Adquisición del Lenguaje. Universitat del País Basc, Bilbao, 4-6 de setembre del 2013.

Actituds lingüístiques de la població escolar d’Andorra

• Huguet, Á., Sansó, C., Díaz, J.M. y Navarro, J.L. (2014). “Inmigración y escuela en contextos plurilingües. El caso de Catalunya y Andorra”. VII Congreso Internacional de Psicología y Educación. Badajoz, 9-12 d’abril de 2014.
• Díaz, J.M., Huguet, Á., Ianos, A. i Janés, J. (2014). “Un estudio de las actitudes lingüísticas en los escolares del Principado de Andorra”.  VII  Congreso Internacional de Psicología y Educación. Badajoz, 9-12 d’abril de 2014.
• Bastida, C., Díaz, J.M. i Nicolau, M. (2014). “Usos i actituds lingüístics de l’alumnat de Segona Ensenyança a l’Escola Andorrana”. IV Simposi Internacional de l’Ensenyament del Català. Universitat de Vic, 4 i 5 d’abril de 2014.
• Bastida, C., Díaz, J. M. i Huguet, A. (2013). “Usos i actituds lingüístics dels estudiants de Segona Ensenyança d’Andorra”. Actes de les II Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”, p. 63. Xarxa CRUSCAT. Institut d’Estudis Catalans.
• Díaz, J.M., Bastida, C., Nicolau, M. i Huguet, A. (2013). “Language Use and Attitudes in the Principality of Andorra – The Case of Catalan in Escola Andorrana”. The 59th Annual Anglo-Catalan Society Conference. Universitat de Manchester, 1-3 de novembre de 2013.
• Bastida, C. i Díaz, J. M. (2012). “First insights into multilingualism at the University of Andorra“. Eight International Conference on Third Language Acquisition and Multilingualism. Universitat Jaume I, Castelló, 13-15 de setembre de 2012.

Aplicació de la metodologia sistèmica a l’evolució de l’ús del català

• Bastida, C., i Nicolau i Vila M. (2012). “Un projecte de prospectiva sociolingüística: el model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra”, Llengua i Ús, 51, pp. 100-112.
• Bastida, C. i Nicolau i Vila, M. (2011). “Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra”. Actes de les I Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», pp. 39-40. Xarxa Cruscat. Institut d’Estudis Catalans. Consultable en línia.
• Bastida, C. i Nicolau i Vila, M. (2011). “Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra“. Conferència de la Societat Catalana de Sociolingüística. Institut d’Estudis Catalans, 29 de setembre de 2011.
• Nicolau i Vila, M. (2009).  “El model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra”. Recull de conferències 2009: 200 anys del naixement de Darwin i 150 anys de L’evolució de les espècies; 4s Debats de recerca: La llengua catalana i Andorra, 25 i 26 de setembre 2009, pp. 207-219. Societat Andorrana de Ciències, Andorra.

Aprenentatge de segones llengües

• Poussier, C., Larraz, V. i Adell, F. (2025). Integración ética de la inteligencia artificial generativa en la educación superior en andorra: retos, regulación y estrategias. Dins A. J. Gairín i M. Galdames-Calderon (Ed.), El impacto de la IA en los procesos de creación y gestión de conocimiento. Las organizaciones educativas en la Sociedad 5.0. Cuadernos de Pedagogía. ISBN versión electrónica: 978-84-9987-260-5
• Poussier Milhau, C., Larraz Rada, V. i Adell Español, F. (2025). Integración ética de la inteligencia artificial generativa en la educación superior en andorra: retos, regulación y estrategias. [presentació en congrés] VIII congrés internacional EDO 2025, Barcelona.
• Costa, F. (2024). Perceptions, practices, and attitudes on the use of technology in the English as a foreign language classroom [Presentació en congrés]. EuroCALL 2024, Trnava, Eslovàquia.
• Azzouz, N.; Gutiérrez-Colón, M.; Usart, M. (2024), A Gamified Learning Environment (Moodle) to Enhance English Language Learning at University Level. International Journal of Instruction 17 (4), 483-502.
• Baró, C. (2024). Discursively competent. Dins J. E. González Vallés, C. Porras Florido i A. Barahona Mora (coord.) Hibridación cultural como resultado de un paradigma social disruptivo. Peter Lang, p. 57-70.
• Baró, C. (2024). Undergraduates’ discourse competence. Dins M. Camino Carrasco, M. Martín Gilete i D. Ortega Sánchez (coord.) Áreas comunicativas y sus nuevos retos. Marcial Pons, p. 41-48.
• Baró, C. (2024). Discourse competence in English from a metacognitive instruction approach and greater learner agency: a case study at the University of Andorra [Tesis doctoral, Universitat d’Andorra]. TDX: https://www.tesisenred.net/handle/10803/690866#page=1
• Cerrato, B. (2024). Enhancing First-Year Students’ Communicative and Language Skills: A Storytelling Approach in the University of Andorra’s Bachelor of Teaching and Learning, en English Linguistics Meets the 21st Century. Dykinson. ISBN:  978-84-1070-062-8
• Cerrato, B. (2024). Telling stories in English: A proposal carried out in the Bachelor of Teaching and Learning of the University of Andorra with the aim of developing communicative and Language skills  [Presentació en congrés]. I Congreso internacional sobre lingüística inglesa en el siglo XXI. Desafíos y oportunidades.  14 i 15 de març de 2024.
• Azzouz, N. (2022). Rol de la ludificació en l’aprenentatge de segones llengües [Presentació en congrés]. 15ns debats de recerca, Andorra.
• Costa, F. (2022). Percepcions pràctiques i actituds sobre l’ús de la tecnologia a l’aula d’anglès: l’iPad en el sistema educatiu andorrà. [Presentació en congrés]. 15ns debats de recerca, Andorra.
• Azzouz, N.; Gutiérrez-Colón, M. (2022). The role gamification should be given in Second Language Acquisition [Presentació online en congrés]. EuroCALL 2022, Reykjavík, Islàndia.
• Baró, C. (2022). How Could Universities Better Train Efficient Communicators?: Benefits of Metacognition and Metadiscourse. Pòster presentat al XXIX International Conference on Learning. Universitat de València, València, Espanya, 13-15 de juliol 2022.
• Azzouz, N. (2021). Gamification in learning English as a second language: a methodological framework to improve psychobehavioural factors and speaking fluency (tesi doctoral). Universitat d’Andorra, Andorra.
• Azzouz Boudadi, N.; Gutiérrez-Colón, M. (2020). Effect of gamification on students’ motivation and learning achievement in second language acquisition within higher education: A literature review 2011-2019. The EuroCALL Review, 28(1), 40-56.
• Azzouz, N.; Gutiérrez-Colón, M. (2019). Effect of gamification on foreign language anxiety and speaking achievement in second language acquisition [Presentació en congrés]. Eurocall 2019. Louvain-La-Neuve, Bèlgica.
• Costa, F. (2017). Policies, beliefs and practices on the use of technology in the EFL classroom in the Andorran school system. 25th EUROCALL Conference. University of Southampton, 23-26 agost de 2017.
• Costa, F. (2016). [Ressenya del llibre Languages for Specific Purposes in the Digital Era, de E. Bárcena, T. Read i J. Arús (eds)]. Ibérica, 32, 258-261.

Traducció, diversitat cultural, identitària i lingüística

• Cerrato Rodríguez, B., Martínez Heredia, N., Corbacho Valencia, J., M. (2025). La nueva alquimia entre el aprendizaje y la enseñanza. Berlin, Germany: Peter Lang Verlag
• Rodríguez, B. C. (2025). Del constructo del monolingüismo a la realidad de las prácticas multilingües. Social Review. International Social Sciences Review/Revista Internacional de Ciencias Sociales, 13(1), 1-10. https://doi.org/10.62701/revsocial.v13.5451
• Cerrato, B. (2024). El cuerpo femenino en traducción en La hija extranjera de Najat el Hachmi. Congreso Litter@. I Congreso Internacional de estudios literarios. 25 i 26 de gener de 2024.
• Cerrato, B. (2024). Literary Approaches to the theory of thinness aesthetics. Arts & humanities Open Access Journal, 6(1), pp. 61-65.
• Cerrato, B. (2024). El cuerpo femenino en traducción en La hija extranjera de Najat el Hachmi, en Leer e interpretar la literatura en el siglo XXI. Libro de resúmenes del I Congreso Internacional de Estudios Literarios. Egregius. ISBN: 978-84-1177-058-3.
• Cerrato, B. (2024). Traducciones de la delgadez, en Aproximaciones culturales y didácticas al hecho literario. Dykinson. ISBN: 978-84-1070-056-7.
• Rodríguez, B. C. (2024). Desmontando el mito del monolingüismo:: La riqueza del heterolingüismo y la traducción en un mundo globalizado. In Libro de actas del XVI Congreso Internacional Latina de Comunicación Social 2024 (pp. 123-123). Historia de los Sistemas Informativos (HISIN).
• Cerrato, B. (2023). La cocina en clave de traducción identitaria y cultural. Parallèles, 34(2), pp. 18-30.
• Cerrato Rodríguez, B. (2022). Las escritoras atravesadas: la configuración y (re)presentación de la realidad a través de la lengua, a Miradas cruzadas sobre las desigualdades y las identidades. ISBN 978-84-18167-77-5.
• Cerrato Rodríguez, B. (2022). La globalización de la biografía: la (re)traducción identitaria en la modenidad líquida, a Miradas cruzadas sobre las desigualdades y las identidades. ISBN 978-84-18167-77-5.
• Cerrato Rodríguez, B. (2022). Las escritoras atravesadas: la configuración y (re)presentación de la realidad a través de la lengua, a Lo que segrega también nos conecta. ISBN 978-84-1122-372-0.
• Cerrato Rodríguez, B. (2022). La globalización de la biografía: la (re)traducción identitaria en la modernidad líquida, a El camino hacia las sociedades inclusivas. ISBN 978-84-1122-373-7.

Altres

• • Costa, F. (en premsa). “La diversitat cultural i la llengua“. Recull de conferències 2016: 150 anys de la Nova Reforma (1866-2016); 10ns Debats de recerca: Recerca en Biociències per a la salut. Societat Andorrana de Ciències, Andorra.