La importància d’ensenyar l’Holocaust: el camí de pedres (Stolpersteine) cap a la recuperació de la memòria històrica
Descripció
Una enquesta publicada el 2023 per The Conference on Jewish Material Claims Against Germany revela una preocupant manca de coneixement sobre l’Holocaust en diversos països, especialment entre els joves de 18 a 29 anys. Segons els resultats, un 46% de joves francesos mai n’han sentit a parlar, i xifres similars s’observen a Romania (15%), Àustria (14%) i Alemanya (12%). A més, un 48% dels nord-americans no saben mencionar el nom de cap camp de concentració nazi. Aquesta realitat posa de manifest la necessitat urgent d’ensenyar sobre l’Holocaust per preservar la memòria històrica, combatre el negacionisme i els discursos d’odi, i promoure valors democràtics i drets humans.
La formació destaca la importància d’educar sobre les conseqüències de l’Holocaust i sobre la recuperació de la dignitat de les persones deportades i exterminades, mitjançant les Stolpersteine, unes llambordes creades per l’artista alemany Gunter Demnig (Alemanya). Aquests petits monuments, col·locats en espais públics, que recorden les víctimes i connecten emocionalment el passat amb el present, evitant que la història caigui en l’oblit.
El terme alemany Stolperstein, que significa literalment “pedra que fa ensopegar”, té un doble significat: d’una banda, evoca la necessitat de no repetir els errors del passat, i de l’altra, simbolitza una crida d’atenció que convida a parar, baixar el cap i reflexionar. A Andorra, la primera Stolperstein s’instal·larà el 30 d’abril de 2025, consolidant aquest compromís amb la memòria històrica i la transmissió de valors com la dignitat, la justícia i la necessitat de preservar la pau i els drets humans.
Objectius
Els objectius principals d’aquest seminari són:
- Contextualitzar l’Holocaust i destacar el paper de les Stolpersteine com a eines de memòria i dignificació de les víctimes.
- Sensibilitzar els participants sobre la importància de preservar la memòria històrica per evitar la repetició dels errors del passat.
- Analitzar els mecanismes del discurs de l’odi, les notícies falses i la desinformació, destacant-ne l’impacte en la societat.
- Explorar el rol d’Andorra durant la Segona Guerra Mundial, incloent els itineraris de fugida i la implicació cultural i política del país.
- Promoure la cultura democràtica i el valor de la memòria democràtica com a pilar fonamental per al desenvolupament social i polític.
A qui va dirigit
El curs va dirigit a professorat, estudiants, professionals i a totes aquelles persones interessades en la matèria.
Metodologia
Aquest curs combina conceptes teòrics amb recursos pràctics i casos reals.
La llengua vehicular del programa és el català.
Professorat
- Claude Benet, historiador
- Joan Callarisa Mas, historiador i professor a la Universitat de Vic
- Pau Chica, historiador i tècnic de l’Arxiu Nacional d’Andorra
- Jorge Cebrián, periodista
- Robert Lizarte, director de Cultura i president de Velles Cases Andorranes
- Francina Pons, coordinadora del projecte Stolpersteine a Andorra, Velles Cases Andorranes
- Roser Porta, filòloga i periodista cultural
- Ramon Tena, politòleg i professor a la Universitat d’Andorra
- Quim Valera, historiador i professor de Formació andorrana
- Cristina Yáñez, historiadora i professora a la Universitat d’Andorra
Programa
El programa constarà de tres sessions que es desenvoluparan en tres dies diferents a la Universitat d’Andorra i al Comú de Canillo.
1a sessió (3 h) Universitat d’Andorra
- Andorrans als camps de concentració – Roser Porta i Jorge Cebrián (50 minuts)
- Traces de la Segona Guerra Mundial a Andorra – Claude Benet (50 minuts)
- Segona Guerra mundial a Andorra – Pau Chica (50 minuts)
- Debat (30 minuts)
2a sessió (4 h) Universitat d’Andorra
- Democràcia i memòria històrica – Ramon Tena (1 hora)
- La segona guerra mundial i l’Holocaust- Cristina Yáñez (1 hora)
- El discurs de l’odi: les fake news i la desinformació – Joan Callarisa (1 hora)
- El genocidi. Passat i present d’un ultratge a la humanitat – Quim Valera (1 hora)
3a sessió (2 h) Comú de Canillo
Aquesta jornada està oberta al públic.
- El projecte de les Stolpersteine. Velles Cases Andorranes – Robert Lizarte i Francina Pons
- Col·locació de la primera Stolperstein per l’artista Gunter Demnig.
Durada i calendari
El curs té una durada de 9 hores, que es desenvoluparan en dues sessions a la Universitat d’Andorra i una sessió al Comú de Canillo, d’acord amb el calendari següent:
- 28 d’abril de 2025, de 16.00 h a 19.00 h (Universitat d’Andorra)
- 29 d’abril de 2025, de 16.00 h a 20.00 h (Universitat d’Andorra)
- 30 d’abril de 2025, de 09.00 h a 11.00 h (Comú de Canillo)
Certificació
Les persones que hagin assistit al 80% del seminari obtindran un Certificat d’assistència.
Grups reduïts
El nombre màxim d’estudiants és de 35, fet que permet que puguin gaudir d’una atenció personalitzada. En cas que hi hagi més de 35 preinscripcions el procés de selecció serà per ordre d’inscripció.
El curs s’anul·larà si no hi ha un mínim de 15 inscripcions.
Preinscripció i matrícula
Preinscripció: fins a l’11 d’abril de 2025
Matrícula: fins al 22 d’abril de 2025
Preu: 107 euros
Formulari de preinscripció
Més informació
Universitat d’Andorra
Plaça de la Germandat, 7
AD600 Sant Julià de Lòria
Tel.: (+376) 743 000
A/e: seminaris@uda.ad
Modalitat:
presencial
Càrrega lectiva:
9 hores
Idiomes:
català
Calendari:
28, 29 i 30 d’abril de 2025
Amb el suport de:
